rinu

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Un rinu adultu.
Rinos (críes).

Pronunciación y silabación: [ ˈri.nu ]

Anagrama: ruin, unir

Sustantivu[editar]

singular masculín rinu, femenín rina; plural masculín rinos, femenín rines

  1. (Zooloxía), (Ganadería) Cualquier especie del animal domésticu mamíferu omnívoru con uñu fendío, serdes y un focicu adaptáu pa mover la tierra, de nome científicu Sus scrofa domesticus.
  2. (Zooloxía), (Ganadería) L'exemplar machu d'esta especie.
  3. (Zooloxía), (Ganadería) L'exemplar non adultu d'esta especie, la cría d'esti animal, qu'entá mama.

Sinónimos[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]

Traducciones y equivalencies[editar]

Interxeición[editar]

  1. (Ganadería) Voz que se da pa llamar los gochos.

Sinónimos[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]

Usu[editar]

  • Úsase repetida: rinu rinu.

Traducciones y equivalencies[editar]

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Diccionariu de consultes llingüístiques del asturianu, Ramón d'Andrés Díaz, Ediciones Trabe, 2021, Uviéu; ISBN: 978-84-18286-55-1.
  • Diccionario General de la Lengua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Editorial Prensa Asturiana, 2002-2004, Uviéu; ISBN: 84-87730-86-8. Versión on-line.