pá
Mira tamién: pa, Pa |
Asturianu[editar]
Pronunciación[editar]
- [ ˈpa ]
«pá» (rexistru)
Etimoloxía[editar]
- Del llatín pater (mesmu significáu), de la forma acusativa patre(m) con sonorización de la oclusiva, con pérdiga posterior de la sílaba final.
Sustantivu[editar]
masculín singular pá; plural pas
- (Parentescu) Machu (persona o animal), que tien o tuvo fíos.
- (Parentescu) Forma cariñosa pa dirixise al padre polos fíos.
- (Parentescu) Caún de les persones que tien o tuvo fíos.
- Fundador o aniciador d'una doctrina, d'una disciplina, d'un sistema o d'una institución.
- Ferdinand de Saussure ye'l pá de la llingüística moderna.
Otres formes[editar]
Sinónimos[editar]
- [1, 4] padre
- [2] papá, papa
- [3] padre, proxenitor
Pallabres rellacionaes[editar]
Traducciones y equivalencies[editar]
Referencies[editar]
- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
- Diccionariu Etimolóxicu de la Llingua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Universidá d'Uviéu & Academia de la Llingua Asturiana, 2017-2021, Uviéu; ISBN: 978-84-17445-18-8.