ma
Mira tamién: mà, mă |
Asturianu[editar]
Pronunciación[editar]
- [ ˈma ]
«ma» (sustantivu) (rexistru)
Etimoloxía[editar]
- Del llatín mater (mesmu significáu), de la forma acusativa matre(m) con sonorización de la oclusiva, con pérdiga posterior de la sílaba final.
Sustantivu[editar]
femenín singular ma; plural mas
- (Parentescu) Fema (persona o animal), que tien o tuvo fíos.
- (Parentescu) Forma cariñosa pa dirixise a la madre polos fíos.
Otres formes[editar]
Sinónimos[editar]
Pallabres rellacionaes[editar]
Traducciones y equivalencies[editar]
Referencies[editar]
- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
- Diccionario General de la Lengua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Editorial Prensa Asturiana, 2002-2004, Uviéu; ISBN: 84-87730-86-8. Versión on-line.
- Diccionariu Etimolóxicu de la Llingua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Universidá d'Uviéu & Academia de la Llingua Asturiana, 2017-2021, Uviéu; ISBN: 978-84-17445-18-8.
Catalán[editar]
Pronunciación[editar]
- catalán oriental [ mə ]
- catalán occidental [ ma ]
Forma d’axetivu[editar]
- Forma femenina singular de mon.
Francés[editar]
Pronunciación[editar]
- [ ma ]
Forma d’axetivu[editar]
- Forma femenina singular de mon.
Italianu[editar]
Pronunciación[editar]
- [ ma ]
Conxunción[editar]
- Pero.