seu

De Wikcionariu

Aragonés[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈsew ]

Sustantivu[editar]

femenín singular seu; plural seus

  1. (Arquiteutura), (Cristianismu) Catedral.

Sinónimos[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]


Catalán[editar]

Sustantivu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈsɛw ]


femenín singular seu; plural seus

  1. (Arquiteutura), (Cristianismu) Catedral.

Sinónimos[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]

Axetivu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈsew ]


singular masculín seu, femenín seva; plural masculín seus, femenín seves

  1. So, posesivu pa la tercer persona singular.
  • Úsase tamién como pronome.

Sinónimos[editar]

Variantes dialeutales[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]

  1. meu, teu, nostre, vostre, (llur)


Gallegu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈsew ], [ ˈsɛw ]

Axetivu[editar]

singular masculín seu, femenín súa; plural masculín seus, femenín súas

  1. So, posesivu pa la tercer persona singular.
  • Úsase tamién como pronome.

Pallabres rellacionaes[editar]

  1. meu, teu, noso, voso


Portugués[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈsew ]

Axetivu[editar]

singular masculín seu, femenín sua; plural masculín seus, femenín suas

  1. So, posesivu pa la tercer persona singular.
  • Úsase tamién como pronome.

Pallabres rellacionaes[editar]

  1. meu, teu, nosso, vosso