son
Saltar a navegación
Saltar a la gueta
![]() |
Asturianu[editar]
Pronunciación y silabación: [ ˈsoŋ ]
Forma de verbu[editar]
- Tercer persona plural del presente d'indicativu de ser.
Catalán[editar]
Pronunciación y silabación: [ sun ]
Axetivu[editar]
singular masculín son, femenín sa; plural masculín sos , femenín ses
Español[editar]
Pronunciación y silabación: [ ˈson ]
Forma de verbu[editar]
- Tercer persona plural del presente d'indicativu de ser.
Francés[editar]
Pronunciación y silabación: [ sɔ̃ ]
Axetivu[editar]
- So, axetivu posesivu cuando'l posesor ye únicu (d'él, d'ella).
Pallabres rellacionaes
Gallegu[editar]
Pronunciación y silabación: [ ˈsoŋ ]
Forma de verbu[editar]
- Primer persona singular del presente d'indicativu de ser.
- Tercer persona plural del presente d'indicativu de ser.
Inglés[editar]
Pronunciación y silabación: [ ˈsʌn ]
Nome común[editar]
singular son; plural sons
Pallabres rellacionaes
Suecu[editar]
Pronunciación y silabación: [ ˈsoːn ]
«son»
(rexistru)
Nome común[editar]
Categoríes:
- Formes de verbos asturianos
- Catalán-Asturianu
- Axetivos catalanes
- Axetivos xenéricos catalanes
- Español-Asturianu
- Formes de verbos españoles
- Francés-Asturianu
- Axetivos franceses
- Gallegu-Asturianu
- Formes de verbos gallegos
- Inglés-Asturianu
- Pallabres ingleses con rexistru sonoru
- Nomes comunes ingleses
- Parentescu (inglés)
- Suecu-Asturianu
- Pallabres sueques con rexistru sonoru
- Nomes comunes suecos
- Parentescu (suecu)