u

De Wikcionariu
Saltar a navegación Saltar a la gueta
Mira tamién: ú, U

Asturianu[editar]

Sustantivu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈu ]


femenín singular u; plural us

  1. (Escritura) Nome de la ventena segunda lletra del alfabetu llatín asturianu, representada por u.

Alverbiu[editar]

Pronunciación y silabación: [ u ]


  1. Indica'l sitiu del llugar o fechu.

Otres formes

Sinónimos

Relativu[editar]

Pronunciación y silabación: [ u ]


  1. Pronome pa subordinar una oración, dándo-y un significáu de llugar.

Otres formes

Sinónimos

  • nel que, na que...; al que, a la que...; onde.

Conxunción[editar]

Pronunciación y silabación: [ u ], [ w ]


  1. Forma aconseyada pa o cuando-y sigue pallabra entamada por "o-" o "ho-".

Catalán[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈu ]

Sustantivu[editar]

  1. Un.

Otres formes


Español[editar]

Pronunciación y silabación: [ u ]

Conxunción[editar]

  1. Forma que s'usa cuando-y sigue pallabra entamada por "o-" o "ho-". → o