vascuenciu

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ basˈkwe(ŋ)n.θju ]

Sustantivu (1)[editar]

singular masculín vascuenciu, femenín vascuencia; plural masculín vascuencios, femenín vascuencies

  1. (Xentiliciu) Habitante de la comunidá autónoma del País Vascu.
  2. (Xentiliciu) Habitante de los territorios españoles y franceses que formen el País Vascu.

Sinónimos[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]

Traducciones y equivalencies[editar]

Mapa llingüísticu de la estensión actual del vascuenciu.

Sustantivu (2)[editar]

masculín singular vascuenciu ensin plural

  1. (Llingüística) Llingua aisllada falada nel País Vascu, Navarra y suroeste de Francia.
  2. coloquial Llinguaxe o llingua complicaos o difíciles d'entender.

Sinónimos[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]

Espresiones[editar]

Traducciones y equivalencies[editar]

Consulta na Wikipedia l'artículu tocante a «vascuenciu».

Axetivu[editar]

singular masculín vascuenciu, femenín vascuencia, neutru vascuencio; plural masculín vascuencios, femenín vascuencies

  1. (Xentiliciu) Relativo a la comunidá autónoma del País Vascu.
  2. (Xentiliciu) Relativo a los territorios que formen el País Vascu.
  3. (Filoloxía) Relativo a la llingua vasca.

Sinónimos[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]

Traducciones y equivalencies[editar]

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Diccionario General de la Lengua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Editorial Prensa Asturiana, 2002-2004, Uviéu; ISBN: 84-87730-86-8. Versión on-line.
  • Diccionariu Asturianu-Castellanu; Xuan Xosé Sánchez Vicente, ed. Trabe, Uviéu, 2021; ISBN: 978-84-18286-67-4.