Saltar al conteníu

Francia

De Wikcionariu
Mira tamién: francia, francía, Fráncia

Asturianu

[editar]
Llocalización de Francia.

Pronunciación

[editar]
  • [ ˈfɾa(ŋ)n.θja ]
(rexistru)

Nome propiu

[editar]

singular femenín «Francia»

  1. (Topónimu) País intercontinental que s'estiende per territorios na Europa occidental y n'América del sur, amás de nos océanos Atlánticu, Pacíficu y Índicu, que llenden España, Andorra, Mónaco, Italia, Suiza, Alemaña, Luxemburgu y Bélxica n'Europa, y Brasil, Países Baxos y Surinam n'América, siendo la so capital París.

Pallabres derivaes[editar]

Términos rellacionaos[editar]

Traducciones y equivalencies

[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line. OBSERVACIÓN: Dientro de la definición pa «francés» y otres.
  • Cartafueyos normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios; Academia de la Llingua Asturiana, 2010, Uviéu; ISBN: 978-84-8168-500-8.

Ver tamién

[editar]


Aragonés

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ ˈfɾan.θja ]

Nome propiu

[editar]

singular femenín «Francia»

  1. (Topónimu) Francia.

Otres formes[editar]

Términos rellacionaos[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionario aragonés-castellano-catalán. Estudio de Filología Aragonesa, Edacar nº 14, Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés, Zaragoza, 2024. ISSN 1988-8139. Ochobre de 2024. Consulta PDF on-line. OBSERVACIÓN: Dientro de delles entraes como «rayar», «guiar», «treballar» y otres.


Corsu

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ ˈfɾãn.t͡ʃa ]

Nome propiu

[editar]
  1. (Topónimu) Francia.


Español

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • non seseante [ ˈfɾan.θja ]
  • seseante [ ˈfɾan.sja ]

Nome propiu

[editar]

singular femenín «Francia»

  1. (Topónimu) Francia.

Términos rellacionaos[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line. OBSERVACIÓN: Dientro de la definición pa «francés» y otres.
  • Ortografía de la lengua española; Real Academia Española & Asociación de Academias de la Lengua Española, 2010, ISBN: 978-84-670-3426-4.


Gallegu

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ ˈfɾan.θja ]; seseante [ ˈfɾan.sja ]

Nome propiu

[editar]

singular femenín «Francia»

  1. (Topónimu) Francia.

Términos rellacionaos[editar]

Referencies

[editar]
  • Dicionario da Real Academia Galega; Real Academia Galega. Consulta on-line. OBSERVACIÓN: Dientro de la definición pa «francés».
  • DIGALEGO. Dicionario de galego; Xunta de Galicia & Ir Indo Edicións, S.L., 2004-2013. Consulta on-line. OBSERVACIÓN: Dientro de la definición pa «francés».


Italianu

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ ˈfran.t͡ʃa ]
(rexistru)

Nome propiu

[editar]

singular femenín «Francia»

  1. (Topónimu) Francia.

Términos rellacionaos[editar]

Referencies

[editar]
  • Dizionario Italiano Olivetti, Olivetti Media Communication. Consulta on-line. OBSERVACIÓN: Dientro de la definición pa «francese».
  • Grande Dizionario Hoepli Italiano di Aldo Gabrielli, La Repubblica & Hoepli Editore. Consulta on-line. OBSERVACIÓN: Dientro de la definición pa «francese».