francesa

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ fɾa(ŋ)nˈθe.sa ]

Sustantivu[editar]

singular femenín francesa, masculín francés; plural femenín y masculín franceses

  1. (Xentiliciu) Habitante de Francia.

Pallabres rellacionaes[editar]

Traducciones y equivalencies[editar]

Forma d’axetivu[editar]

  1. Forma femenina singular de francés.

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Cartafueyos normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios; Academia de la Llingua Asturiana, 2010, Uviéu; ISBN: 978-84-8168-500-8.


Aragonés[editar]

Pronunciación y silabación: [ fɾanˈθe.sa ]

Sustantivu[editar]

singular femenín francesa, masculín francés; plural femenín francesas, masculín franceses

  1. (Xentiliciu) Francesa (habitante).

Pallabres rellacionaes[editar]

Forma d’axetivu[editar]

  1. Forma femenina singular de francés.

Referencies[editar]

  • Aragonario. Diccionario castellano/aragonés; Proyecto LINGUATEC & Gobierno de Aragón. Páxina web.

Catalán[editar]

Pronunciación y silabación: catalán oriental [ fɾənˈsɛ.zə ]; catalán occidental [ fɾanˈse.za ]

(rexistru)

Sustantivu[editar]

singular femenín francesa, masculín francès; plural femenín franceses, masculín francesos

  1. (Xentiliciu) Francésa (habitante).

Pallabres rellacionaes[editar]

Forma d’axetivu[editar]

  1. Forma femenina singular de francès ~ francés.

Referencies[editar]

  • Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
  • Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.

Español[editar]

Pronunciación y silabación: non seseante [ fɾanˈθe.sa ]; seseante [ fɾanˈse.sa ]

Sustantivu[editar]

singular femenín francesa, masculín francés; plural femenín francesas, masculín franceses

  1. (Xentiliciu) Francesa (habitante).

Pallabres rellacionaes[editar]

Forma d’axetivu[editar]

  1. Forma femenina singular de francés.

Referencies[editar]

  • Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.


Gallegu[editar]

Pronunciación y silabación: [ fɾanˈθe.sa ]; seseante [ fɾanˈse.sa ]

Sustantivu[editar]

singular femenín francesa, masculín francés; plural femenín francesas, masculín franceses

  1. (Xentiliciu) Francesa (habitante).

Pallabres rellacionaes[editar]

Forma d’axetivu[editar]

  1. Forma femenina singular de francés.

Referencies[editar]


Mirandés[editar]

Pronunciación y silabación: [ fɾɐ̃ˈsɛ.zɐ ]

Sustantivu[editar]

singular femenín francesa , masculín francés; plural femenín francesas, masculín franceses

  1. (Xentiliciu) Francesa (habitante).

Pallabres rellacionaes[editar]

Forma d’axetivu[editar]

  1. Forma femenina singular de francés.

Occitanu[editar]

Pronunciación y silabación: [ fɾanˈse.zo ]

Sustantivu[editar]

singular femenín francesa, masculín francés; plural femenín francesas, masculín franceses

  1. (Xentiliciu) Francesa (habitante).

Pallabres rellacionaes[editar]

Forma d’axetivu[editar]

  1. Forma femenina singular de francés.

Referencies[editar]


Portugués[editar]

Pronunciación y silabación: [ fɾɐ̃ˈse.zɐ ]

Sustantivu[editar]

singular femenín francesa, masculín francês; plural femenín francesas, masculín franceses

  1. (Xentiliciu) Francesa (habitante).

Pallabres rellacionaes[editar]

Forma d’axetivu[editar]

  1. Forma femenina singular de francês.

Referencies[editar]