veranín
Asturianu[editar]
Pronunciación[editar]
- [ be.ɾaˈniŋ ]
«veranín» (rexistru)
Etimoloxía[editar]
Forma de sustantivu[editar]
- Forma diminutiva de veranu.
Sustantivu[editar]
masculín singular veranín; plural veraninos
- (Zooloxía) Cualquier páxaru pequeñu de la familia Paridae, de los xéneros Parus y Poecile, de cuerpu arredondiáu, picu curtiu y fuerte, normalmente insectívoru, y qu'añera en güecos.
- (Zooloxía) N'especial, el páxaru pequeñu de pluma azul nes ales, nel rabu y na parte d'enriba de la cabeza, blanca nel restu d'ésta, y mariello nel vientre, presentando una banda negra azulada pel pescuezu, de nome científicu Cyanistes caeruleus.
- (Zooloxía) N'especial, el páxaru pequeñu, de plumaxe negro nes ales, nel pescuezu y na cabeza, y coles mexelles color blanco, nel llombu averdosao y nel vientre marelludo con una banda negra que lu carauteriza, de nome científicu Parus major.
-
Un veranín Cyanistes caeruleus.
-
Un veranín Parus major.
Otres formes[editar]
- branín → forma encamentada nel DALLA
Sinónimos[editar]
- [1] branu ~ veranu
- [2] ferrerín, ferreru, pequeñancín, cacafú, capellán
- [3] corbatín, chichipán, cacafú, carboneru
Pallabres rellacionaes[editar]
Traducciones y equivalencies[editar]
«veranín»: páxaru de los xéneros Parus y Poecile → ver traducciones na entrada branín
|
«veranín»: Cyanistes caeruleus → ver traducciones na entrada ferrerín
|
- Consulta na Wikipedia l'artículu tocante a «veranín».
Referencies[editar]
- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
- Diccionario General de la Lengua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Editorial Prensa Asturiana, 2002-2004, Uviéu; ISBN: 84-87730-86-8. Versión on-line.
- Diccionariu Temáticu Asturianu; Ramón d'Andrés, Alborá Llibros Ediciones, 1991, Xixón; ISBN: 84-87562-06-X.
- Nomenclátor de los seres vivos en llingua asturiana, Sabencia - Sociedá Asturiana de les Ciencies. Consulta on-line. OBSERVACIÓN: Escritu equivocadamente *beranín.