so

De Wikcionariu
Mira tamién: So,

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈso ]

Anagrama: os

Axetivu[editar]

masculín, femenín y neutru so; plural masculín y femenín sos

  1. Posesivu que correspuende a les terceres persones (él, ella, ello, ellos, elles).
  2. Posesivu que correspuende a les segundes persones, en tratamientu formal (vusté, vustedes).

Sinónimos[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]

Llocuciones[editar]

Usu[editar]

  • Pue usase tanto antepuestu como pospuestu al sustantivu, y tamién como atributivu y nucleu: la so casa; la casa so; la casa ye so; la so ye vieya.

Traducciones y equivalencies[editar]

Forma de verbu[editar]

  1. Primer persona singular del presente d'indicativu de ser.

Otres formes

Referencies[editar]

  • Gramática de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2001, Uviéu, 3ª edición; ISBN: 84-8168-210-8. Consulta PDF on-line.
  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.

Catalán[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈsɔ ]

Sustantivu[editar]

masculín singular so; plural sons

  1. (Física) Soníu.

Referencies[editar]

  • Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
  • Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.