aquel

De Wikcionariu
Saltar a navegación Saltar a la gueta
Mira tamién: aquél

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ aˈkel ]
Etimoloxía: Del llatín eccum (ve equí) + ille (aquel).

Axetivu[editar]

singular masculín aquel~ aquelli, femenín aquella, neutru aquello; plural masculín aquellos, femenín aquelles

  1. Demostrativu que se rellaciona cola tercer persona (él, ella), colo que ta lloñe tanto del que fala como del qu'escucha.

Variantes dialectales

  • aqueḷḷi, aqueḷḷa, aqueḷḷo, aqueḷḷos, aqueḷḷas; aquilli, aquilla, aquillo, aquillos, aquilles

Pallabres rellacionaes

Traducciones[editar]

Pronome[editar]

singular masculín aquel~ aquelli, femenín aquella, neutru aquello; plural masculín aquellos, femenín aquelles

  1. Demostrativu que se rellaciona cola tercer persona (él), colo que ta lloñe tanto del que fala como del qu'escucha.

Usu

Traducciones[editar]


Español[editar]

Axetivu[editar]

singular masculín aquel, femenín aquella ; plural masculín aquellos, femenín aquellas

  1. Aquel.

Usu

  • Úsase tamién como pronome.

Pallabres rellacionaes


Gallegu[editar]

Axetivu[editar]

singular masculín aquel, femenín aquela; plural masculín aqueles, femenín aquelas

  1. Aquel.

Usu

  • Úsase tamién como pronome.

Pallabres rellacionaes


Mirandés[editar]

Pronunciación y silabación: [ ɐˈkɛɫ ]

Axetivu[editar]

singular masculín aquel, femenín aqueilha; plural masculín aqueilhes, femenín aqueilhas

  1. Aquel.

Pallabres rellacionaes[editar]

Referencies[editar]

  • Convenção Ortográfica da Língua Mirandesa, Câmara Municipal de Miranda do Douro & Centro de Linguística da Universidade de Lisboa, 1999. Consulta PDF on-line.