muyer
Asturianu[editar]
Pronunciación y silabación: [ muˈʝeɾ ]
«muyer»
(rexistru)
Etimoloxía: Del llatín mulier.
Sustantivu[editar]
femenín singular muyer; plural muyeres
- Persona de sexu femenín, fema de la especie humana.
- Entá nesti sieglu XXI l'home suel cobrar más que la muyer por facer el mesmu trabayu.
- Persona de sexu femenín adulta.
- ¿Pa qué sigues regalándo-y xuguetes, si yá ye toa una muyer y lo que quier ye dineru pa salir colos amigos de fiesta?
- Persona de sexu femenín cola que se tien una rellación sentimental, n'especial cuando ta casada.
- Dende que ta con ella, Xuana nun tien más conversación que falar de la so muyer.
- Persona de sexu femenín que ye valiente, o que ye reuta.
Variantes dialectales[editar]

- mucher, muyyer
Pallabres rellacionaes[editar]

Sinónimos[editar]

Antónimos[editar]

Traducciones[editar]
«muyer»: persona de sexu femenín
«muyer»: persona adulta de sexu femenín
«muyer»: esposa
Referencies[editar]
- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
Categoríes:
- Pallabres asturianes con rexistru sonoru
- Sustantivos asturianos
- Sustantivos femeninos asturianos
- Asturianu-Aragonés
- Asturianu-Catalán
- Asturianu-Español
- Asturianu-Francés
- Asturianu-Gallegu
- Asturianu-Hebréu
- Asturianu-Inglés
- Asturianu-Italianu
- Asturianu-Mirandés
- Asturianu-Náhuatl clásicu
- Asturianu-Náhuatl de la Huasteca oriental
- Asturianu-Occitanu
- Asturianu-Portugués
- Asturianu-Rumanu
- Asturianu-Vascu