muyer

De Wikcionariu
Saltar a navegación Saltar a la gueta

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ muˈʝeɾ ]
Etimoloxía: Del llatín mulier.

Sustantivu[editar]

femenín singular muyer; plural muyeres

  1. Persona de sexu femenín, fema de la especie humana.
    • Entá nesti sieglu XXI l'home suel cobrar más que la muyer por facer el mesmu trabayu.
  2. Persona de sexu femenín adulta.
    • ¿Pa qué sigues regalándo-y xuguetes, si yá ye toa una muyer y lo que quier ye dineru pa salir colos amigos de fiesta?
  3. Persona de sexu femenín cola que se tien una rellación sentimental, n'especial cuando ta casada.
    • Dende que ta con ella, Xuana nun tien más conversación que falar de la so muyer.
  4. Persona de sexu femenín que ye valiente, o que ye reuta.

Variantes dialectales

  • mucher, muyyer

Pallabres rellacionaes

Sinónimos

Antónimos

Traducciones[editar]