Saltar al conteníu

diente canín

De Wikcionariu

Asturianu

[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈdje(ŋ)n.te.kaˈniŋ ]

Llocución sustantiva

[editar]

masculín singular diente canín; plural dientes caninos

  1. (Anatomía) Diente que ta asitiáu a cada llau de la filera d'incisivos, en númberu total de cuatro, y que sirven pa romper y estrozar cuerpos duros y a esgarrar la carne.

Sinónimos

Pallabres rellacionaes

Traducciones y equivalencies

[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line. OBSERVACIÓN: Dientro la entrada de «diente» y de «canín».