verracu
Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ beˈra.ku ]
Sustantivu (1)[editar]
masculín singular verracu; plural verracos
- (Zooloxía) Cualquier especie del animal salvaxe mamíferu con uñu fendío, serdes y un focicu adaptáu pa mover la tierra, de nome científicu Sus scrofa scrofa.
Otres formes[editar]

Sinónimos[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]

Traducciones[editar]
«verracu»: Sus scrofa scrofa
Consulta na Wikipedia l'artículu tocante a «verracu».
Sustantivu (2)[editar]
singular masculín verracu, femenín verraca; plural masculín verracos, femenín verraques
- (Zooloxía), (Ganadería) Cualquier especie del animal domésticu mamíferu omnívoru con uñu fendío, serdes y un focicu adaptáu pa mover la tierra, de nome científicu Sus scrofa domesticus.
- (Zooloxía), (Ganadería) L'exemplar machu d'esta especie.
Sinónimos[editar]

- gochu ~ cochu, bracu, gorín, gorrín, guru, marranu, rinu; coloquial chinu
- Ver tamién na entrada de gochu.
Pallabres rellacionaes[editar]

- Ver na entrada de gochu.
Traducciones[editar]
«verracu»: Sus scrofa domesticus → ver traducciones na entrada gochu
|
Referencies[editar]
- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
- Diccionariu de consultes llingüístiques del asturianu, Ramón d'Andrés Díaz, Ediciones Trabe, 2021, Uviéu; ISBN: 978-84-18286-55-1.