naturaleza

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ na.tu.ɾaˈle.θa ]

Sustantivu[editar]

femenín singular naturaleza; plural naturaleces

  1. Conxuntu de seres y de coses qu'esisten nel mundu que nun son productu del ser humanu, y les lleis físiques que lu conformen.
  2. Entornu que ye'l conxuntu de monte, campu y mar y los sos elementos (ríos, viesques, sableres, etc.) que nun formen parte del entornu urbanu humanu.
  3. Característiques y cualidaes propies y innates que definen un ser o un oxetu.

Sinónimos

Pallabres rellacionaes

Traducciones y equivalencies[editar]

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.


Aragonés[editar]

Pronunciación y silabación: [ na.tu.ɾaˈle.θa ]

Sustantivu[editar]

femenín singular naturaleza; plural naturalezas

  1. Natura (conxuntu de seres y coses del mundu).
  2. Natura (l'entornu natural).

Referencies[editar]

  • Aragonario. Diccionario castellano/aragonés; Proyecto LINGUATEC & Gobierno de Aragón. Páxina web.


Español[editar]

Pronunciación y silabación: non seseante [ na.tu.ɾaˈle.θa ]; seseante [ na.tu.ɾaˈle.sa ]

Sustantivu[editar]

femenín singular naturaleza; plural naturalezas

  1. Natura (conxuntu de seres y coses del mundu).
  2. Natura (l'entornu natural).
  3. Natura (característiques innates).

Pallabres rellacionaes

Referencies[editar]

  • Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.