natura
![]() |
Asturianu[editar]
Pronunciación y silabación: [ naˈtu.ɾa ]
Sustantivu[editar]
femenín singular natura; plural natures
- Conxuntu de seres y de coses qu'esisten nel mundu que nun son productu del ser humanu, y les lleis físiques que lu conformen.
- Entornu que ye'l conxuntu de monte, campu y mar y los sos elementos (ríos, viesques, sableres, etc.) que nun formen parte del entornu urbanu humanu.
- Característiques y cualidaes propies y innates que definen un ser o un oxetu.
- (Anatomía) coloquial L'órganu sexual femenín.
Otres formes[editar]

Sinónimos[editar]

- [1, 2, 3] naturaleza
- [4] amasuela, bígaru, calendariu, castaña, cataxuán, clica, clicu, coña, coñu, fañagüeta, nial ~ ñal, nieru ~ ñeru, parrusa, páxara, páxaru, peseta, quesu, quexel, quexela, quilica, quilicu, quiscu, rata, ratu, raxa, regalla ~ regaña, rucu, zátara
Pallabres rellacionaes[editar]

Traducciones[editar]
«natura»: conxuntu de seres y coses del mundu
«natura»: l'entornu natural
«natura»: característiques propies d'un ser o d'un oxetu
«natura»: coloquial órganu sexual femenín → ver traducciones na entrada coñu
|
Referencies[editar]
- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
- Diccionariu de la llingua (y otros órganos sexuales); Ismael María González Arias, Publicaciones Ámbitu, 2001, Uviéu; ISBN: 84-95640-16-3.
Catalán[editar]
Pronunciación y silabación: catalán oriental [ nəˈtu.ɾə ]; catalán occidental [ naˈtu.ɾa ]
«natura» catalán oriental
(rexistru)
Sustantivu[editar]
femenín singular natura; plural natures
- Natura (conxuntu de seres y coses del mundu).
- Natura (l'entornu natural).
- Natura (característiques innates).
Sinónimos[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]

Referencies[editar]
- Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
- Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.
Occitanu[editar]
Pronunciación y silabación: [ naˈty.ɾo ]
Sustantivu[editar]
femenín singular natura; plural naturas
- Natura (conxuntu de seres y coses del mundu).
- Natura (l'entornu natural).
- Natura (característiques innates).
Vascu[editar]
Sustantivu[editar]
- Natura (conxuntu de seres y coses del mundu).
- Natura (l'entornu natural).
Sinónimos
Categoríes:
- Sustantivos asturianos
- Sustantivos femeninos asturianos
- Anatomía (asturianu)
- Asturianu-Aragonés
- Asturianu-Catalán
- Asturianu-Español
- Asturianu-Francés
- Asturianu-Gallegu
- Asturianu-Inglés
- Asturianu-Occitanu
- Asturianu-Portugués
- Asturianu-Vascu
- Catalán-Asturianu
- Pallabres catalanes con rexistru sonoru
- Sustantivos catalanes
- Sustantivos femeninos catalanes
- Occitanu-Asturianu
- Sustantivos occitanos
- Sustantivos femeninos occitanos
- Vascu-Asturianu
- Sustantivos vascos