natura

De Wikcionariu
Mira tamién: ñatura

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ naˈtu.ɾa ]

Sustantivu[editar]

femenín singular natura; plural natures

  1. Conxuntu de seres y de coses qu'esisten nel mundu que nun son productu del ser humanu, y les lleis físiques que lu conformen.
  2. Entornu que ye'l conxuntu de monte, campu y mar y los sos elementos (ríos, viesques, sableres, etc.) que nun formen parte del entornu urbanu humanu.
  3. Característiques y cualidaes propies y innates que definen un ser o un oxetu.
  4. (Anatomía) coloquial L'órganu sexual femenín.

Otres formes[editar]

Sinónimos[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]

Traducciones y equivalencies[editar]

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Diccionariu de la llingua (y otros órganos sexuales); Ismael María González Arias, Publicaciones Ámbitu, 2001, Uviéu; ISBN: 84-95640-16-3.

Catalán[editar]

Pronunciación y silabación: catalán oriental [ nəˈtu.ɾə ]; catalán occidental [ naˈtu.ɾa ]

(rexistru)

Sustantivu[editar]

femenín singular natura; plural natures

  1. Natura (conxuntu de seres y coses del mundu).
  2. Natura (l'entornu natural).
  3. Natura (característiques innates).

Sinónimos[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]

Referencies[editar]

  • Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
  • Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.

Occitanu[editar]

Pronunciación y silabación: [ naˈty.ɾo ]

Sustantivu[editar]

femenín singular natura; plural naturas

  1. Natura (conxuntu de seres y coses del mundu).
  2. Natura (l'entornu natural).
  3. Natura (característiques innates).


Vascu[editar]

Sustantivu[editar]

  1. Natura (conxuntu de seres y coses del mundu).
  2. Natura (l'entornu natural).

Sinónimos