lo
Saltar a navegación
Saltar a la gueta
Asturianu[editar]
Pronunciación y silabación: [ lo ]
Forma d’artículu[editar]
- Forma neutra del artículu → el.
Forma de pronome[editar]
- Forma neutra del clíticu de tercer persona pal complementu directu → lu.
Pallabres rellacionaes[editar]

- -y, -yos ~ -ys; se, sí, sigo, consigo; él ~ elli, ella, ello, ellos, elles; so, suyu; vusté, vustedes
Catalán[editar]
Pronunciación y silabación: catalán oriental [ ɫu ]; catalán occidental [ ɫo ]
Forma d’artículu[editar]
- Variante dialeutal d'el; (tamién ye la forma vieya pal artículu).
Pronome[editar]
- Forma masculina del clíticu de tercer persona pal complementu directu → el.
Otres formes[editar]

Español[editar]
Pronunciación y silabación: [ lo ]
Forma d’artículu[editar]
- Forma neutra del artículu → el.
Pronome[editar]
masculín lo, femenín la, (neutru lo); plural masculín los, femenín las
- Clíticu de tercer persona de complementu direutu.
Italianu[editar]
Pronunciación y silabación: [ lo ]
Forma d’artículu[editar]
- Forma masculina alternativa del artículu → il.
Pronome[editar]
masculín lo (apostrofáu: l'), femenín la (apostrofáu: l'); plural masculín li, femenín le
- Clíticu de tercer persona de complementu direutu.
Mirandés[editar]
Pronunciación y silabación: [ lu ]
Pronome[editar]
masculín lo/l, femenín la; plural masculín los/les, femenín las
- Clíticu de tercer persona de complementu direutu.