lo

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ lo ]

Forma d’artículu[editar]

  1. Forma neutra del artículu → el.

Forma de pronome[editar]

  1. Forma neutra del clíticu de tercer persona pal complementu directu → lu.

Pallabres rellacionaes[editar]

Catalán[editar]

Pronunciación y silabación: catalán oriental [ ɫu ]; catalán occidental [ ɫo ]

Forma d’artículu[editar]

  1. Variante dialeutal d'el; (tamién ye la forma vieya pal artículu).

Pronome[editar]

  1. Forma masculina del clíticu de tercer persona pal complementu directu → el.

Otres formes[editar]

Español[editar]

Pronunciación y silabación: [ lo ]

Forma d’artículu[editar]

  1. Forma neutra del artículu → el.

Pronome[editar]

masculín lo, femenín la, (neutru lo); plural masculín los, femenín las

  1. Clíticu de tercer persona de complementu direutu.

Italianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ lo ]

Forma d’artículu[editar]

  1. Forma masculina alternativa del artículuil.

Pronome[editar]

masculín lo (apostrofáu: l'), femenín la (apostrofáu: l'); plural masculín li, femenín le

  1. Clíticu de tercer persona de complementu direutu.

Mirandés[editar]

Pronunciación y silabación: [ lu ]

Pronome[editar]

masculín lo/l, femenín la; plural masculín los/les, femenín las

  1. Clíticu de tercer persona de complementu direutu.