coca
Saltar a navegación
Saltar a la gueta
Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈko.ka ]
Sustantivu (1)[editar]
femenín singular coca; plural coques
- (Zooloxía) Cualquier animal invertebráu ensin estremidaes, de cuerpu blandiu, allargáu y cilíndricu, y de tamañu pequeñu, que vive llibre o como parásitu de vexetales o animales.
- (Zooloxía) Cualquier inseutu que se caracteriza por emitir lluz de la parte baxa del abdome.
- (Zooloxía) Guxán pequeñu o mui pequeñu.
- (Zooloxía) Guxán llargu de color marrón que vive pente tierra llento, faciendo túneles.
Sinónimos
- [1] cocu, guxán ~ guxanu, viérbene ~ viérmene, vierbe, crialexu
- [2] cocucenandu, lluciérnaga, nochérniga, vieya, xastre, cocu de lluz, coquín de lluz, guxán de lluz, guxarapu de lluz, gata de lluz, rata de lluz, viérbene de lluz, cocu relluciente, gata de fueu, viérbene de farol, cocu cenón, fueu del cocu, vieya la nueche
- [3] cocu, paparrachu, paparraxa, paparraxona, paparraxu, paparrón, paparroxa, paparroxu, paparruxu, papón
- [4] cocu la vieya, llombriga, llombriz, merucu, meruca, merúcana, morúcana, moruga, milu
Pallabres rellacionaes
Traducciones[editar]
«coca»: guxán pequeñu o mui pequeñu
«coca»: guxán llargu de tierra llento
Referencies[editar]
- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
- Diccionariu de consultes llingüístiques del asturianu, Ramón d'Andrés Díaz, Ediciones Trabe, 2021, Uviéu; ISBN: 978-84-18286-55-1.
- Nomenclátor de los seres vivos en llingua asturiana, Sabencia - Sociedá Asturiana de les Ciencies. Consulta on-line.